dilluns, 26 de març de 2007

"El Calçat"

Bon dia,

tal i com us vam dir fa un temps, us anirem posant arrticles relacionats amb el senderisme.
Aquesta vegada el nostre amic Toni Cobos, ens ha enviat un article donant-nos uns consells a l'hora d'escollir el calçat.



Primer de tot em presento, soc Toni Cobos, podòleg, treballo a Palamós, i m’agrada l’esport en general.
Quan em van demanar una col·laboració amb aquest blog, la veritat em va fer una gran il·lusió, i no per ser agraït, en serio; sinó per que vaig pensar que seria una bona manera de transmetre tant el coneixement, que pugui tenir com a podòleg del peu, com l’experiència diària que tenim a la consulta. Realment espero que sigui d’ajudar a algú i si més no que els articles siguin distrets i divertits.

Parlarem de la unitat que formen calçat, mitjó i peu. Que és la unitat que ens permetrà gaudir des de un mati de senderisme a un trekking esgotador o un descens de por.

Començarem primer de tot pel calçat.

Consells bàsics:

*Essencial adaptar el tipus de calçat a l’activitat que hem de fer; no és el mateix fer una passejada per les gavarres que un trekking pel Nepal. Sempre ens hem de fixar en una sèrie de punts alhora d’escollir un calçat adequat:


-Flexibilitat: La flexibilitat la podem saber agafant el calçat per la punta i la part posterior, i intentant ajuntar els dos extrems fem força; lo ideal és que la línia de flexió sigui a la zona metatarsal (zona que coincideix amb la zona de recolzament del peu si fem puntetes). És important que sapiguem quin grau de flexibilitat te el nostre calçat, per que? Per que per una passejada per un terreny fàcil i senzill ens interessarà una flexibilitat alta que ens permeti fer l’enlairament (despegue) del peu molt fàcilment (tipus bamba), en canvi quant parlem d’un ascens dur i realment complicat veurem que les botes tècniques tenen una rígides extrema per ajudar al peu, ja que la zona que treballarà serà la punta del peu i haurà d’aguantar a la resta amb fermesa.

-Arc enfranc: És l’alçada de la punta del calçat, bota, a terra. Molt important quant parlem de bota tècnica d’alta muntanya. Per calçat de tipus lleuger no és gaire rellevant. Us fixareu que a les botes esmentades si col·loqueu el calçat a sobre d’una taula la punta es desenganxa de la superfície, aquesta alçada és coneguda com “arco enfranque”. Per que es fabriquen d’aquesta manera? Per facilitar l’enlairament, la propulsió en la marxa i fer que l’ascens sigui més correcte biomecanicament parlant pel peu.

-Duresa de la sola: En cap cas utilitzar calçat de sola fina i dura!! En poca estona la planta del peu es queixarà. Sempre sola gruixuda i de més a menys tova conforme vagin pujant la dificultat del terreny. Mai hem de notar les pedres, relleus del terreny als nostres peus, el caçat ens ha de protegir. Ara bé, no és necessari excedir-se amb aquesta duresa per que augmenta el pes i redueix flexibilitat, ni tampoc passar-se de tova, per que desprès podrem llegir braille amb els nostres peus. Una cosa més: quant més amortiguació, més inestabilitat!!!

-Costures: Mai cap costura externa a de tenir relleu intern!!! Això és causa de erosions i butllofes al peu.


-Talla del calçat: Sempre hem de triar el calçat fixant-nos amb el dit més llarg, i aquest no és sempre el primer. De fet hi ha la mateix proporció de gent que te el 1º més llarg (peu egipci) com el 2º més llarg (peu grec); 40% i 40% més o menys. L’idea sempre és que el calçat no apreti; hi ha gent que dona com a referència que un cop calçat i tirant el peu endavant puguem posar un dit de la mà a l’espai que queda a darrera, a mi personalment m’agrada més el mètode contrari, per diversos motius, tirant el peu ben endarrere que puguem moure bé els dits, estirant i arronsant al màxim

divendres, 9 de març de 2007

Nova oficina de Giroguies

Bon dia,

i tan que és un bon dia!!!

Giroguies estrena local. A partir d'avui ens podeu trobar a la nova oficina que està just al davant on estavem abans.
la nova adreça és
c/ Ample, 126 - baixos
17200 Palafrugell

Fins aviat!!!

divendres, 5 de gener de 2007

SENDERISME A PARTIR DELS 50 ANYS

Molt bones!!!!

Alguns de vosaltres (els que en tenen més de 50), ja vareu participar l'any passat en aquest programa de senderisme. Aquest any però hem fet alguna modificació.

No es paga per cicles, sinó que us podeu apuntar a les sortides que vosaltres vulgueu del programa, pagant per cada sortida que realitzeu.
Recordeu que la primera sortida és el dia 20 de gener 2007 -"Sant Andreu de Bestracà des d'Oix"

En aquest enllaç podeu veure més informació i també el programa complert de les sortides.

Senderisme a partir dels 50 anys

Si teniu algun dubte o consulta, ens podeu trucar als telèfons 972303886 o 636490830 o enviar un correu a
info@giroguies.com


Fins aviat!!!