divendres, 11 d’abril de 2008

Peninsula de Banks i l'illa Stewart

Continuem cap a Nelson i Kaikoura on fem una caminada per la seva peninsula. Anem per sobre dels penya-segats i baixem fins al East Head on veiem ocells i lleons marins.

Continuem cap el S i arribem a Christchurch, ja hem fet una volta sencera a l'illa Sud!

En Juanca se'n va cap a Melbourne per tant toca fer un sopar de comiat. Fem un bon apat de peix i marisc i ben tips cap a l'aeroport. El trobare a faltar, ens ho hem passat molt be aquest mes i sobre tot, hem rigut molt.

El 29/3 fan la "Earth Hour" una apagada de llums d'una hora per reclamar una gestio mes sostenible dels recursos del planeta. Christchurch per la seva situacio geografica es la primera ciutat en fer l'apagada. Davant l'esglesia passen la pelicula "l'onzena hora" que es un documental presentat per en Leonardo di Caprio. Han posat una pantalla exterior i la gent es porta la cadira, jalar i begudes, doncs m'en vaig a buscar la meva a la furgo i som-hi. Molts comercos s'han afegit a l'apagada de llums i es divertit veure bars servint les birres mig a les fosques i tot ple d'espelmes.


Ara em toca pensar que faig i decideixo anar a caminar per alguns llocs que durant aquest primer mes per questio de temps ens hem deixat.

M'en vaig cap a la peninsula de Banks, inicialment era una illa formada fa 25.000 anys per l'erupcio de 2 volcans pero amb l'erosio al llarg dels segles s'ha convertit en una peninsula. Esta farcida de llargues badies i tant aviat tens el mar al N com al S. Caminades arran de mar, per les carenes amb vistes espectaculars, i moltes ovelles, moltes, aqui de vegades barrejades amb vedells.










Segueixo cap a Aoraki on hi ha el Mount Cook pero plou i no es veu res de res. Decideixo baixar cap a Queenstown, alla veig una mica el sol i me'n vaig cap a l'Skippers Canyon on hi fan un salt amb goma elastica de mes de 100 m. quina por!
Als maoris que vivien per la zona s'els va acabar la tranquilitat a partir de 1860 quan van arribar els occidentals amb la febre de l'or.
M'en vaig a caminar muntanya cap amunt per tenir bones vistes de l'engorjat.
Tambe faig alguna caminada perls voltants de Queenstown, hi ha molt bones vistes del llac Wakatipu.











Quan veig una previsio de bon temps baixo fins a la Stewart Island. Alla hi ha el Rakiura NP amb un sender de 3 dies que em fa gracia de provar. Surto de Bluff en un ferry que amb 1 hora et porta a l'illa. Alla vaig a registrar-me a l'oficina del DOC i a pagar el refugi. Tindre que fer-ho amb 2 dies ja que un dels refugis el tenen tancat per reformes. El sender passa estones arran de costa i d'altres per l'interior. Te tres caracteristiques peculiars: casi sempre plou, pots enfangar-te fins al genoll i pots veure el kiwi. He tingut sort amb les dues primeres pero de kiwi nomes unes cacones, mes val aixo que res no?
Una de les coses que mes m'ha impresionat es que dels 36 Km. que te el cami, uns 20 son fets amb passeres de fusta. Una altre detall es que de senyals les justes i prou, potser unes 15 en total.
El segon dia va fer un sol radiant durant tots els 24 Km. No vaig tenir cap mes remei que fer una remullada, entrar i sortir de l'aigua i prou, tot i que tenia a prop uns musclos esplendits que em cridaven!