dimarts, 29 de gener de 2013

Palamós – Llafranc a bord del ‘Rafael’ i tornada a peu pels camins de ronda


Ens trobem a les 9 del matí a Palamós, abans d’embarcar cal esmorzar una mica, tots estem il·lusionats, alguns amb algun dubte que es va aclarint. Surt una mica el sol mig amagat entre núvols i això sempre anima. El vent es suau i la mar esta força plana, si passem el freu de les Formigues sense gaires onades arribarem bé a Llafranc. Som-hi, embarquem i anem cap a Nord, passem el Cap Gros, La Fosca, s’Alguer, la platja de Castell que està amb una llum preciosa i per entretenir l’estomac comencem a obrir les primeres garoines, una mica de pa, botifarra negra o blanca i traguet del porro de vi. 



Ostres això pinta bé, tothom esta enfeinat, en Joan el patró del ‘Rafael’, una barca de mitjana de vela llatina del 1915, no para d’obrir garoines, l’altra Joan, el mariner, porta el timó i ens va explicant histories i anècdotes de tots els racons que anem passant i nosaltres que si aquesta vermella o aquesta groga ens les anem cruspint. 





Passem Senià, els Canyers, cala Corbs i al arribar davant de cala Estreta decidim continuar cap a Cap de Planes i passar el freu. Passades les illes Formigues ja veiem Calella i al fons el Cap de Sant Sebastià amb Llafranc als peus. Una mica de puja i baixa però ens ho agafem rient i tothom està bé. Ens abarloem al port de Llafranc, ens acomiadem dels dos Joans i desembarquem. Ara plou una mica o sigui que cap a Can Leon a fer el cafè o carajillo.
Tots tenim ganes de caminar i no sembla que ens hàgim de mullar gaire tot i que algú se’n va a comprar un paraigua. Agafem el camí de ronda cap a la Marineda i aviat som a Calella, continuem fins al Golfet i allà para de ploure. Anem cap a Cap Roig i directe a Cala Estreta. Allà torna a sortir el solet i decidim fer la parada per dinar. S’hi està molt bé i en Quim ens ofereix cafè però com que som una vintena decidim continuar perquè sinó es farà tard. 




Passem per cala Corbs amb uns colors turquesa que enamoren i seguint per l’antic camí que anava de Calella a Vall-llobrega arribem a la ‘barraca d’en Dalí’...quin lloc tan peculiar.
Seguim cap a Castell i s’Alguer amb una llum de tarda d’hivern que fa que ens costi marxar d’aquest paradís.
















Passem la punta de Sant Esteve i arribem a La Fosca, ara ja comença a refrescar i decidim fer una parada al primer bar que trobem i que obre tot l’any. 

Ja ens falta poc però encara queda una petita sorpresa i es que avui és el dia dels Joans...perquè arribant a Palamós trobem un altre navegant que també es diu Joan i que ens proposa anar a veure la posta de sol sota el far de Palamós per veure l’ull de Palamós i el lleó. 


Amb la badia de Palamós davant nostre veiem com es pon el sol darrera les muntanyes de l’Ardenya. Un dia complert, intens i amb bones companyies, quina sort que tenim! Va ser una bona idea Joan! (ara va pel de Vilassar)