Ens trobem a les
9 del matí a Palamós, abans d’embarcar cal esmorzar una mica, tots estem il·lusionats,
alguns amb algun dubte que es va aclarint. Surt una mica el sol mig amagat
entre núvols i això sempre anima. El vent es suau i la mar esta força plana, si
passem el freu de les Formigues sense gaires onades arribarem bé a Llafranc.
Som-hi, embarquem i anem cap a Nord, passem el Cap Gros, La Fosca , s’Alguer, la platja
de Castell que està amb una llum preciosa i per entretenir l’estomac comencem a
obrir les primeres garoines, una mica de pa, botifarra negra o blanca i traguet
del porro de vi.
Ostres això pinta bé, tothom esta enfeinat, en Joan el patró
del ‘Rafael’, una barca de mitjana de vela llatina del 1915, no para d’obrir
garoines, l’altra Joan, el mariner, porta el timó i ens va explicant histories
i anècdotes de tots els racons que anem passant i nosaltres que si aquesta
vermella o aquesta groga ens les anem cruspint.
Passem Senià, els Canyers, cala
Corbs i al arribar davant de cala Estreta decidim continuar cap a Cap de Planes
i passar el freu. Passades les illes Formigues ja veiem Calella i al fons el
Cap de Sant Sebastià amb Llafranc als peus. Una mica de puja i baixa però ens
ho agafem rient i tothom està bé. Ens abarloem al port de Llafranc, ens
acomiadem dels dos Joans i desembarquem. Ara plou una mica o sigui que cap a
Can Leon a fer el cafè o carajillo.
Tots tenim ganes
de caminar i no sembla que ens hàgim de mullar gaire tot i que algú se’n va a
comprar un paraigua. Agafem el camí de ronda cap a la Marineda i aviat som a
Calella, continuem fins al Golfet i allà para de ploure. Anem cap a Cap Roig i
directe a Cala Estreta. Allà torna a sortir el solet i decidim fer la parada
per dinar. S’hi està molt bé i en Quim ens ofereix cafè però com que som una
vintena decidim continuar perquè sinó es farà tard.
Passem per cala Corbs amb uns colors turquesa que enamoren i seguint per l’antic camí que anava de Calella a Vall-llobrega arribem a la ‘barraca d’en Dalí’...quin lloc tan peculiar.
Seguim cap a Castell i s’Alguer amb una llum de tarda d’hivern que fa que ens costi marxar d’aquest paradís.
Passem la punta de Sant Esteve i arribem
a La Fosca , ara
ja comença a refrescar i decidim fer una parada al primer bar que trobem i que
obre tot l’any.
Ja ens falta poc però encara queda una petita sorpresa i es que
avui és el dia dels Joans...perquè arribant a Palamós trobem un altre navegant
que també es diu Joan i que ens proposa anar a veure la posta de sol sota el
far de Palamós per veure l’ull de Palamós i el lleó.
Amb la badia de Palamós davant nostre veiem com es pon el sol darrera les muntanyes de l’Ardenya. Un dia complert, intens i amb bones companyies, quina sort que tenim! Va ser una bona idea Joan! (ara va pel de Vilassar)
