divendres, 28 de març del 2008

Abel Tasman National Park

L'Abel Tasman es un parc natural situat al N de l'illa Sud, entre la Golden bay i la Tasman bay.
Te una xarxa de senders que permeten fer caminades des d'1 a 10 dies. La mes hiper-coneguda es un "cami de ronda" que es pot fer en 2 o 4 dies, depenent de les hores que es vulguin caminar.
El cami transcorre per paratges encisadors i totalment verges.
Esta equipat amb refugis, zones d'acampada i algun apartament.
Els seus frondosos boscos tenen una bona presencia d'ocells autoctons, tambe arran de mar hi crien varies colonies de corbs marins i en els illots hi han llobs marins.
Ve gent de tot el planeta a visitar-lo: per terra s'fa de veure caminant, pel mar en caiac, veler o amb els taxis aquatics que et porten a totes les platges amb serveis i per l'aire es pot veure amb helicopter o avioneta.
El resultat d'aquesta conservacio acurada de l'entorn juntament amb les seves aigues tranquiles i un clima benigne i assoleiat, es una plena acupacio turistica practicament tot l'any.
Evidentment no hi ha atur i la poblacio local gaudeix d'una qualitat de vida excel.lent.
Paralelament, la gestio eficient i respectuosa del territori satisfa les expectatives dels turistes tal i com ho confirmen les enquestes fetes al final de les vacances.

Aquest model podria funcionar tambe perfectament a la costa catalana, ja que disposa d'un patrimoni natural i cultural excepcional.
Pero aquest turistes no volen caminar per sobre l'asfalt, ni veure gaires urbanitzacions, ni blocs d'apartaments, ni ports esportius... volen veure natura viva!
i no volen anar de vacances a un lloc on la conservacio del medi deixa molt a desitjar.


El primer dia vam anar amb una barca fins a la Bark bay,
i vam caminar 8 hores fins a Marahau.






Un altre dia vam llogar un caiac doble per poder tenir una vista de la mar cap a terra. Vam tenir la sort de trobar un grup de lleons marins parant el sol, n'hi havia de petits que no paraven de jugar just al voltant nostre, no s'espantaven quan ens hi vam acostar i a mes ens van fer una exibicio de natacio estupenda.
Per cert, hi ha uns mulclos que tenen el voltant del llavi de color verd que son bonissims, us ho asseguro!



diumenge, 23 de març del 2008

A punt de caminar per l'Abel Tasman NP


Aixo es un parc tematic especialitzat en puzzles a Wanaka, hi ha un laberint que es una passada, i et dona uns poders magics molt especials! Wanaka es un poblet encantador, soleiat, amb un llac encantador que te la platja amb gespa i on evidentment ens hi hem banyat.
Un lloc que t'hi podries quedar tranquilament una setmana.



Vista des del Mt Roy de 1.578 m amb el llac Wanaka en primer terme i el Mt Aspiring al fons. Un altre dia espectacular.









Escoltant la glacera del Franz Josef atentament.

Vam quedar sorpresos al veure un guia amb un pic a l'esquena, com si anes a fer una rasa o a buscar or. Resulta que hi porten gent a fer un tomb per la glacera, els hi calcen uns grampons i els fan pujar per unes escales amb baranes de corda i tot. El pic es per anar a repassar els escalons quan queden arrodonits. No es broma us asseguro que es veritat.



El dissabte 22/3 com que feia un dia una mica enboirat vam decidir anar a les coves del Fox River, total alla si plou tant li fa.

Vam fer uns 200 metres de galeries subterranies. La cova te moltes concrecions i es practicament verge. La part que vam fer nosaltres no tenia cap dificultat.










A la tarda vam anar a Westport, al ser Setmana Santa les botigues eren tancades a la tarda, o sigui que decidim que soparem un sobre de pasta d'aquests d'emergencia i ens anem a la Tauranga bay a veure una colonia de foques.







Les cries no paraven de jugar a les petites piscines naturals i les mares no els hi treien l'ull de sobre.
Vaja com nosaltres quan arem petits. Ens hi vam estar mes de dues hores badant, i perque la gana va comencar a apretar que sino encara hi seriem!





I aixo no es un falguera, es un arbre que arriba a fer 8 metres (els que hem vist fins ara, potser n'hi ha de mes grans)
Aqui teniu una fulla abans de deplegar-se.

Ja us dire com es diu despres de fer la caminada de l'Abel Tasman, m'en vaig a fer la motxilla.

dilluns, 17 de març del 2008

Routeburn & Greenstone track

Bon dia Catalunya des dels Alps Neozelandesos.

Ahir vam arribar despres de 5 dies de tresc. Vam fer els dos trescs seguits per aixi poder fer una volta circular, o sigui que son dues travesses independents una en un sentit i l'altra a l'inreves. Aquesta solucio ens va estalviar d'haver de fer 160 Km en bus per retrobar la nostra furgo.
Han estat en total uns 75 Km a peu, mes de 2.800 m de desnivell de pujada i casi 3.000 de baixada.

Els camins els tenen cuidadissims, continuem veient cascades, llacs i valls enormes. El punt mes alt eren 1.715 m pero en aquestes latituts a partir dels 1.000 m ja hi ha un paisatge d'alta muntanya.

Portavem un bon armari a l'esquena, als refugis no fan menjar, casdascu se l'ha de portar, com abans que carai!
El mes destacable pero, i amb diferencia: EL TEMPS. Tothom et diu que si de cada 3 dies nomes t'en plou 1, ja pots estar ben content... -doncs 5 dies sense ni una gota!!!
La gent del pais, els kiwis, ja parlen de sequera!
La veritat es que l'ammulet maori d'en Juanca ens esta protegint. Us recordo que estem en les terres on es va filmar El Senyor dels Anells, qui sap si l'ammulet es un anell camuflat!



Ahir ens vam trobar amb la Marta que va fer el Routeburn & Caples track amb 4 dies, vam acabar junts al mateix lloc. Un final perfecte per una aventura que continua...

diumenge, 9 de març del 2008

Fiorland National Park

Estem a Te Anau, en ple Fiorland NP. Hem anat baixant resseguint la costa sud de l'illa farcida de platges solitaries plenes d'ocells i mamifers marins. Vam fer nit a la Porpoise bay, una badia preciosa on vam veure dofins Hector. Vaig fer in intent de banyar-m'hi pero ja havien marxat i a l'aigua era gelada. Aquella nit hi havia un cel ben estelat, vaig reconeixer Orion (a l'inreves de com el veiem a l'Emporda) i la creu del Sud. A la Lluna encara no li hem vist el pel, potser esta de vacances.


Hi ha moltes coses sorprenents pero sempre n'hi ha una que coincideix i es que aqui tot es molt gran: les platges, els ramats de xais i vaques, els camions, els arbres, les algues, les falgueres, l'ocea, les colonies d'ocells, els musclos!!!


Ahir ens vam posar a l'esquena la motxilla amb tot el necessari per fer un tresc de 5 dies i vam caminar unes 5 hores pel Hump Ridge Track. Calia fer una prova abans de comencar de debo.
La veritat es que va anar be i no vam necessitar cap sessio de massatge a l'esquena. El cami comenca per un bosc tupisissim i continua per la platja de Blueclifts. Com que la mar era baixa podiem caminar per la sorra. Tots sols i amb 15 Kg a l'esquena caminant descalcos platja amunt i avall. Sort que no ens veia ningu!


Vam considerar que haviem superat la prova i que ja podem comencar pel sender Routeburn i continuar amb el Greenstone.

Ja us explicarem com ens ha anat d'aqui una setmana aproximadament.
Salut, Juanca i Ramon

dimecres, 5 de març del 2008

Pinguins, foques i lleons marins





05/03/2008
Ahir i avui hem vist pinguins, foques, lleons marins i molts ocells marins, tot un espectacle. Tambe unes impresionants boles gegants de pedra que hi ha a la patja de Moeraki.
Ara estem a Dunedin, una ciutat de l’illa sud fundada pels escocesos i ara el centre universitari mes important de l’illa sud.
Tan aviat fa sol com plou pero la gent no s'inmuta per res.
Com que ja estavem farts de voltar hem anat a mirar internet per saber alguna noticia de casa i fer 4 ratlles. No es que m'anyori pero sempre es gratificant saber alguna cosa dels teus.

Ja tenim una furgo estupenda


03/03/2008
Avui hem comprat una furgo de 2a. ma i comencem a tirar cap el sud de la illa sud. Una curiositat, per fer el canvi de nom vam fer els tramits amb 2 minuts de rellotge a l'oficina de correus.
Deixem Christchurch enrrere i comenca l'aventura i les caminades que ja en tenim ganes.

Ja som a Nova Zelanda




29/02/2008 Bon dia (aqui es bona nit, anem amb 12 hores d'avantatge en el temps)

Perdoneu les faltes, sobre tot els accents, els teclats senzillament no en tenen!!!

Depres de fer un tomb per Singapur i veure les belleses femenines d'aquella ciutat vam aterrar a Chistchurch. Fa una temperatura collunuda (com per nosaltres els setembres d'abans) La ciutat es molt anglesa pero esta tot molt net i ben cuidat, vaja que ens hi sentim a gust i be (quan haguin dormit una mica ja sera l'hostia) Ens acaben de jalar un guacamole + un entrecot impresionant regat amb un bon vi, un Torres catala. Ens ho hem cuinat a l'alberg i ara estem conectats a internet tambe a l'alberg. Davant l'alberg hi ha l'antiga universitat de Canterbury que ara es un centre cultural, un edifici molt guapo. Tambe tenim un parc al costat que es com mig Palafrugell, hi ha un jardi botanic amb uns arbres enormes, faigs, pins, abets, secuoies i... sorpresa: una alzina surera.
Resumint les sensacions d’avui crec que aqui s'hi viu molt be, almenys aquestes son les primeres impresions.