dilluns, 5 de desembre del 2011

Segon dia del tresc a l'Alt Atles - Marroc (juny 2011)

Havíem quedat per esmorzar a les 8 del matí però com que al juny els dies són llargs i a les 6 del matí el sol ja entra per les finestres, a les 7 ja tots estem per la terrassa inquiets i amb ganes de començar. Hem preparat la motxilla que portarem a l’esquena amb les quatre coses necessàries per la caminada: aigua, el barret, la càmera fotogràfica, un paravent i poques coses més. La resta de coses els hem posat dins una altra motxilla o bossa de viatge i les portaran les mules.

El servei de la casa s’estressa al veure’ns a tots voltant per l’alberg tant aviat i ens porten un te perquè ens entretinguem a taula. L’esmorzar arriba i casi ningú té gana després del sopar d’ahir, però poc a poc mengem alguna cosa.

No ens en donem compte i veiem que el nostre equipatge ha desaparegut del rebedor i tot de cop veiem que estan carregant les mules. El muler, l’Ibraim, va sospesant acuradament cada peça d’equipatge per equilibrar el pes que portaran les mules i ho va posant dintre les senalles on estiba la càrrega. A més del nostre equipatge també portem part del menjar de la travessa.

Sortim a 2/4 de 9 del matí, les mules amb 4 xiulets enfilen el camí sense dubtar gens de cada bifurcació que anem trobant, només es paren per degustar algunes herbes i beure aigua quan creuem algun rierol.

Arribem a la font d’Aberdom i allà trobem un home que està arreglant una petita sèquia per portar aigua al seu hort. Parlem una estona amb ell i aprofitem per treure’ns roba i posar-nos la gorra i les ulleres de sol. Als voltants de la font hi ha un munt de nogueres, verdes i ufanoses, potser un centenar, ens comenta que són seves i que aquest any sembla que tindrà una bona collita de nous.

Seguim el sender que puja suament entre feixes de cultiu i veiem el poble darrere nostre que es va fent petit. Deixem enrere els darrers camps de conreu i al cap de poca estona arribem a un ‘azib’, un lloc de pastura d’estiu pels ramats de cabres i ovelles amb alguns refugis pels pastors i tancats de pedres pels animals. No hi veiem a ningú però l’Alí ràpidament ens senyala amb el dit muntanya amunt on hi ha el pastor assegut sota una sabina i el seu ramat escampat sota el coll on ens dirigim. Anem pujant a poc a poc i arriben dalt del coll Tizi n’Mzik ben frescos i sense bufar. La vista és espectacular, el ‘plateau’ de Tazarhart a 3000 m davant nostre, l’Angour i altres cims de més de 3.000 metres al darrere, i un grapat de pobles berbers de la vall d’Azzadene als nostres peus. Parem una estona i d’una petita cabana surt el fill del pastor amb una galleda plena de begudes fresques! No deixa de sorprendre’ns i tots acabem bevent una fanta o coca cola, tot un luxe aquí dalt.

Baixem del coll suament entre sabines centenàries i arribem a l’Azib Tamsoult on dinem i fem una migdiada que es posa molt bé. Com nous tornem a seguir el sender que ens porta a les cascades d’Irhoulidene on baixa un doll d’aigua considerable. Les pretensions d’alguns del grup de fer-hi un bany queden en foc d’encenalls i només hi fan un bany de peus, l’aigua està glaçada!

Tots acabem amb els peus dins la gorga, uns tan sols uns segons i d’altres uns minuts però els peus ens queden com nous, a punt per iniciar la darrera pujada del dia fins al refugi de Lepiney, un final d’etapa en un lloc realment acollidor.

Una estona per descansar i escoltar uns quants trons de la tempesta que hi ha més avall i ja tenim el sopar a punt, no sé com s’ho han fet però ens porten una sopa i una tagine que ens deixa bocabadats. Fem esforços per acabar-nos tot el sopar però no hi ha maneres, n’hi ha per un regiment.

Tertúlia per pair, parlar de la propera jornada i una estona contemplant la immensitat del cel...quina son...bona nit.