dilluns, 12 de març del 2012
Curs d'iniciació al senderisme amb la UdG
10:41
Baix Empordà, castell - cap roig, curs orientació, gavarres, Giroguies, senderisme
Sense comentaris encara
Aquest any, ja és el segon que Giroguies imparteix el "Curs d'iniciació al sendrisme" a la UdG, en el que aquest 2012, hi han participat 19 alumnes d'aquesta universitat.
El curs s'ha fet els dies 2, 3 i 10 de març.
El primer dia, el dia 2, es va realitzar la part teòrica i els altre dos, les sortides de pràctiques.
La primera sortida de senderisme, el dia 3 de març, es va realitzar per la zona de les Gavarres pel sector de Sant Martí Vell. Vam fer una ruta circular fins al Santuari del Àngels,
La segona sortida la vam fer el dissabte 10 de març, per la zona de l’espai natural Castell – Cap Roig amb una mar ben ‘brava’ i un sol espectacular.
Felicitats a totes i tots el participants per la seva bona disposició a aprendre, bona companyia i la seva cura en l’entorn en tot moment.
us deixem algunes fotos del curs.
dilluns, 27 de febrer del 2012
Sortida amb raquetes de neu per la zona d'Ulldeter i senderisme a la Garrotxa
Aquí teniu algunes imatges de la sortida en raquetes de neu del passat dissabte 25 de febrer.
Tot i que aquest any no és el millor amb quantitat de neu, al circ d'Ulldeter en queda encara un bon tou.
Després de passejar per sota els Grans de Fajol i el Bastiments, vam anar cap els plans de l'antic refugi d'Ulldeter i finalment a dinar al nou refugi que com sempre ens van acollir càlidament.
El diumenge com que la tramuntana es va posar a bufar vam, decidir canviar les raquetes per unes caminades per la Garrotxa a recés del vent i amb una temperatura primaveral.

Tot i que aquest any no és el millor amb quantitat de neu, al circ d'Ulldeter en queda encara un bon tou.
Després de passejar per sota els Grans de Fajol i el Bastiments, vam anar cap els plans de l'antic refugi d'Ulldeter i finalment a dinar al nou refugi que com sempre ens van acollir càlidament.
El diumenge com que la tramuntana es va posar a bufar vam, decidir canviar les raquetes per unes caminades per la Garrotxa a recés del vent i amb una temperatura primaveral.

dilluns, 13 de febrer del 2012
Curs d'orientació per la muntanya - Baix Empordà
El cap de setmana 11 i 12 de febrer de 2012 Giroguies va organitzar un curs d’orientació per la muntanya al Baix Empordà.
El primer dia érem 7 participants. Pel matí, vam fer la part teòrica i els exercicis d'orientació a l'oficina de Giroguies, a Palafrugell. Una vegada explicats els conceptes, per la tarda, vam fer un circuit d'orientació per la zona de l’espai natural Castell – Cap Roig.
El diumenge, ja amb moltes coses apreses, vam fer un itinerari per les Gavarres: de Mont-ras a Santa Coloma de Fitor i tornada a Mont-ras per les mines.
L'itinerari, el podeu veure a wikiloc o clicant l'enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/
dilluns, 5 de desembre del 2011
Segon dia del tresc a l'Alt Atles - Marroc (juny 2011)
10:00
Alt Atles, Giroguies, Marroc, senderisme, trekking, tresc, vacances al marroc
Sense comentaris encara
Havíem quedat per esmorzar a les 8 del matí però com que al juny els dies són llargs i a les 6 del matí el sol ja entra per les finestres, a les 7 ja tots estem per la terrassa inquiets i amb ganes de començar. Hem preparat la motxilla que portarem a l’esquena amb les quatre coses necessàries per la caminada: aigua, el barret, la càmera fotogràfica, un paravent i poques coses més. La resta de coses els hem posat dins una altra motxilla o bossa de viatge i les portaran les mules.
El servei de la casa s’estressa al veure’ns a tots voltant per l’alberg tant aviat i ens porten un te perquè ens entretinguem a taula. L’esmorzar arriba i casi ningú té gana després del sopar d’ahir, però poc a poc mengem alguna cosa.

No ens en donem compte i veiem que el nostre equipatge ha desaparegut del rebedor i tot de cop veiem que estan carregant les mules. El muler, l’Ibraim, va sospesant acuradament cada peça d’equipatge per equilibrar el pes que portaran les mules i ho va posant dintre les senalles on estiba la càrrega. A més del nostre equipatge també portem part del menjar de la travessa.
Sortim a 2/4 de 9 del matí, les mules amb 4 xiulets enfilen el camí sense dubtar gens de cada bifurcació que anem trobant, només es paren per degustar algunes herbes i beure aigua quan creuem algun rierol.
Arribem a la font d’Aberdom i allà trobem un home que està arreglant una petita sèquia per portar aigua al seu hort. Parlem una estona amb ell i aprofitem per treure’ns roba i posar-nos la gorra i les ulleres de sol. Als voltants de la font hi ha un munt de nogueres, verdes i ufanoses, potser un centenar, ens comenta que són seves i que aquest any sembla que tindrà una bona collita de nous.
Seguim el sender que puja suament entre feixes de cultiu i veiem el poble darrere nostre que es va fent petit. Deixem enrere els darrers camps de conreu i al cap de poca estona arribem a un ‘azib’, un lloc de pastura d’estiu pels ramats de cabres i ovelles amb alguns refugis pels pastors i tancats de pedres pels animals. No hi veiem a ningú però l’Alí ràpidament ens senyala amb el dit muntanya amunt on hi ha el pastor assegut sota una sabina i el seu ramat escampat sota el coll on ens dirigim. Anem pujant a poc a poc i arriben dalt del coll Tizi n’Mzik ben frescos i sense bufar. La vista és espectacular, el ‘plateau’ de Tazarhart a 3000 m davant nostre, l’Angour i altres cims de més de 3.000 metres al darrere, i un grapat de pobles berbers de la vall d’Azzadene als nostres peus. Parem una estona i d’una petita cabana surt el fill del pastor amb una galleda plena de begudes fresques! No deixa de sorprendre’ns i tots acabem bevent una fanta o coca cola, tot un luxe aquí dalt.
Baixem del coll suament entre sabines centenàries i arribem a l’Azib Tamsoult on dinem i fem una migdiada que es posa molt bé. Com nous tornem a seguir el sender que ens porta a les cascades d’Irhoulidene on baixa un doll d’aigua considerable. Les pretensions d’alguns del grup de fer-hi un bany queden en foc d’encenalls i només hi fan un bany de peus, l’aigua està glaçada!
Tots acabem amb els peus dins la gorga, uns tan sols uns segons i d’altres uns minuts però els peus ens queden com nous, a punt per iniciar la darrera pujada del dia fins al refugi de Lepiney, un final d’etapa en un lloc realment acollidor.
Una estona per descansar i escoltar uns quants trons de la tempesta que hi ha més avall i ja tenim el sopar a punt, no sé com s’ho han fet però ens porten una sopa i una tagine que ens deixa bocabadats. Fem esforços per acabar-nos tot el sopar però no hi ha maneres, n’hi ha per un regiment.
Tertúlia per pair, parlar de la propera jornada i una estona contemplant la immensitat del cel...quina son...bona nit.
El servei de la casa s’estressa al veure’ns a tots voltant per l’alberg tant aviat i ens porten un te perquè ens entretinguem a taula. L’esmorzar arriba i casi ningú té gana després del sopar d’ahir, però poc a poc mengem alguna cosa.

No ens en donem compte i veiem que el nostre equipatge ha desaparegut del rebedor i tot de cop veiem que estan carregant les mules. El muler, l’Ibraim, va sospesant acuradament cada peça d’equipatge per equilibrar el pes que portaran les mules i ho va posant dintre les senalles on estiba la càrrega. A més del nostre equipatge també portem part del menjar de la travessa.
Sortim a 2/4 de 9 del matí, les mules amb 4 xiulets enfilen el camí sense dubtar gens de cada bifurcació que anem trobant, només es paren per degustar algunes herbes i beure aigua quan creuem algun rierol.
Arribem a la font d’Aberdom i allà trobem un home que està arreglant una petita sèquia per portar aigua al seu hort. Parlem una estona amb ell i aprofitem per treure’ns roba i posar-nos la gorra i les ulleres de sol. Als voltants de la font hi ha un munt de nogueres, verdes i ufanoses, potser un centenar, ens comenta que són seves i que aquest any sembla que tindrà una bona collita de nous.
Seguim el sender que puja suament entre feixes de cultiu i veiem el poble darrere nostre que es va fent petit. Deixem enrere els darrers camps de conreu i al cap de poca estona arribem a un ‘azib’, un lloc de pastura d’estiu pels ramats de cabres i ovelles amb alguns refugis pels pastors i tancats de pedres pels animals. No hi veiem a ningú però l’Alí ràpidament ens senyala amb el dit muntanya amunt on hi ha el pastor assegut sota una sabina i el seu ramat escampat sota el coll on ens dirigim. Anem pujant a poc a poc i arriben dalt del coll Tizi n’Mzik ben frescos i sense bufar. La vista és espectacular, el ‘plateau’ de Tazarhart a 3000 m davant nostre, l’Angour i altres cims de més de 3.000 metres al darrere, i un grapat de pobles berbers de la vall d’Azzadene als nostres peus. Parem una estona i d’una petita cabana surt el fill del pastor amb una galleda plena de begudes fresques! No deixa de sorprendre’ns i tots acabem bevent una fanta o coca cola, tot un luxe aquí dalt.
Baixem del coll suament entre sabines centenàries i arribem a l’Azib Tamsoult on dinem i fem una migdiada que es posa molt bé. Com nous tornem a seguir el sender que ens porta a les cascades d’Irhoulidene on baixa un doll d’aigua considerable. Les pretensions d’alguns del grup de fer-hi un bany queden en foc d’encenalls i només hi fan un bany de peus, l’aigua està glaçada!
Tots acabem amb els peus dins la gorga, uns tan sols uns segons i d’altres uns minuts però els peus ens queden com nous, a punt per iniciar la darrera pujada del dia fins al refugi de Lepiney, un final d’etapa en un lloc realment acollidor.
Una estona per descansar i escoltar uns quants trons de la tempesta que hi ha més avall i ja tenim el sopar a punt, no sé com s’ho han fet però ens porten una sopa i una tagine que ens deixa bocabadats. Fem esforços per acabar-nos tot el sopar però no hi ha maneres, n’hi ha per un regiment.
Tertúlia per pair, parlar de la propera jornada i una estona contemplant la immensitat del cel...quina son...bona nit.












